Diada de Sant Joan

Recordo els meus primers Sant Joan, d’aquells on si la cosa anava amb les màximes expectatives, podíem sortir de plaça amb 1 o 2 castells de 7, bàsics, recordo un St. Joan del 2005 sortíem tocats, amb un 4d6, 2d6 i intent de 3d6, no corrien bones èpoques pel barri, però va quedar una espurna encesa, aquella espurna que va permetre treballar amb humilitat, constància, amor, dedicació, valors, orgull… i així un sense fi d’adjectius que ens podem atorga veient els resultats, aquest 2017 la generació de castellers pot presumir de portar la primera clàssica de 8 al carrer, si un 24 de juny ja fem una diada, amb el protocol tarragoní, un 4d8, 3d8, 2d7 i li sumem un pd6, ara bé, els castells no cauen del cel, i tot és fruit de la constància de les hores i hores de pati d’assaig, com va anar? Us farem 5 cèntims…
Plaça de la Font, 24 de juny del 2017, 19:08 entrem a plaça, les nostres esplèndides gralles ens obren camí, 19:20 paraules motivadores del cap de colla, objectius clars, fora nervis, concentració màxima, i a gaudir, i amb puntualitat tarragonina, com sabem fer els del barri, 19:29 pugen segons del 2d7, sonen gralles del 5é 2d7 del any, a passos agegantats recuperem la calma i serenor que aquest castell requereix, enrere queda els nervis de les estrenes de fa poc unes diades, demostrem que el tenim, que cada assaig hi ha una feina constant, i que pressionem al cap per pujar-lo a sobre un folre… a poc a poc…
Pocs minuts després, l’equip de pinyes ja comença a preparar la soca del que seria 3é 3d8, li diuen el pare dels castells, però al barri comença a ser el tiet guapo, execució impecable, sense nervis, el tenim domat, pamat, i a la butxaca, però no ens confiem, ara per ara, és un dels sostres de la colla, demostrem que tot i ser un dels sostres de la colla, no el celebrem, ens hem acostumat?
A tercera ronda el repte, el primer 4d8 de la temporada, aquest el podríem dir que és la sogra del barri, no ens cau bé, però el fem, si als nombrosos canvis al tronc, li sumem que no li agafem les quadratures correctes que ens queda? Una colla, que té fons d’armari, i uns castellers que ho donen tot per l’escut, un 4d8 que va pujar tranquil, sense nervis, però un cop baixa enxaneta, de la millor canalla del panorama casteller actual, els nervis s’apoderen del pis de quarts (és l’estrena del carro gros, a la plaça de la font, les perdonem…)es comencen a perdre les mesures, comencem a patir, però les nostres quints, i quines quints! Li posen una calma, una serenor, que dóna confiança, si això li sumem la defensa titànica dels quarts, el control mental dels terços, la força dels segons, i els parells de… de la pinya, ens queda, la primera C L À S S I C A de l’any, un 24 de Juny…
Per acabar, vam demostrar a la ciutat, que ara per ara, som els líders amb el pd6, ja van 7, aquest a diferència del barri que se li va posar èpica, va ser tranquil·let, marca de la casa, tornant a demostrar galons, que el volem pujar sobre un folre!
Fer al juny la diada que vam fer per St. Magí, és molt gran, estem avançant a passos agegantats, els objectius s’han avançat, els castellers estem responent… estrenyeu-vos la faixa, comença el tram de la temporada de l’assaig dur, d’aquells d’acabar tard, i cansats… els resultats? A Setembre… o voleu abans? GAASS!!

Crònica de Fredereic Arias

Fotografia de Ingrid Canturri