Diada Santa Tecla 2017

Fer una crònica de la Diada Santa Tecla després d’haver llegit tot tipus de reconeixements envers la nostra colla, la premsa, el món casteller, el públic …. lloant el nostre creixement, vàlua, el bon fer a l’hora de portar a plaça els nostres castells només em queda fer una ressenya de castells una mica “diferent”.
Arribar a una data tan assenyalada en el calendari verd i dur una motxilla ben plena d’objectius complerts et dóna un plus d’energia i optimisme a l’hora d’anar cap a la foto de família verda (i quin goig que feia aquelles escales ben plenes). Aquella canalla cantant i rient ,encomana’n de la seva energia per apaivagar el cuc que tots teníem a la panxa. Enyoro el toc de matinades al barri, però aquests petis/es superherois hem fan sentir molt bé moments abans de la Diada.
Com gladiadors entrem a plaça, sabedors que ens espera un repte dur i a l’hora ambiciós, ens aclamen i aplaudeixen però nosaltres concentrats ens preparem per al que sabem fer.
Santa Tecla és una diada màgica i poder sortir amb sereno en primera ronda amb un 3/8 et fa sentir fort, gran i amb tranquil·litat. Ferm i ben plantat, com tots els que hem descarregat (i ja són un munt).
Que puc dir del dos, tots en volíem més. Serenor i intel·ligència a fet que la tècnica decidís tenir-ho al forn deu minuts més per treure’l a plaça ben cuit com ens agrada a casa nostra, primer el tastem nosaltres al pati, després ho portem ben guarnit al carrer.
Que dir del quatre, sabem que sempre patim una mica amb aquest castell, però amb l’ofici dels nostres castelles/as i aquest cony de crios que tenim, éssers fantàstics que saben llegir els tempos del castell i allà dalt son els que ens fan grans, prenen decisions sempre encertades per assolir les aletes verdes.
Però atents, ni trons ni llamps, el cel ben obert i ni un punyeter núvol que pugui enterbolir la nostra festa. Ningú pensa en El Catllar ni Sant Magí ni La Pobla, i volem que sigui avui. Sabem que és nostre i el reservàrem per Festa Major.
Quin peu collons, compacte seré i tranquil. El folre ni es movia, sabedors del treball que havien de fer. I el pilar fantàstic, feina feta al pati i demostrada al carrer amb aquest petit “gran home” allà a dalt, viu com la gana duent-nos la glòria castellera a casa nostra.
I TOT DESCARREGAT !!!!!

Crònica de Vicens Pascual

Fotogràfies de Begoña García