Un Sant Magí de clàssica de vuit XXL

Divendres, 19 d’agost del 2016, un Sant Magí que ha passat als fulls daurats de la història de la nostra colla. Com va ser?? Ara us farem cinc cèntims.

Primeríssima hora del matí, alguns comencen un esmorzar fort, contundent per iniciar un dia llarg, les nostres gralles fent les matinades a la ciutat i al barri (feina fosca que no es veu) i la canalla al local també esmorzants com els campions.

Arribem a la plaça del Rei, lloc de concentració, nervis com sempre en diades d’aquesta magnitud però on es respirava la tranquilitat de la feina ben feta, de la garantia que dóna fer la mateixa diada al assaig espècial del diumenge anterior. No fem res que no es surti del guió, no anem a la batalla, ni a buscar l’èpica, anem a descarregar els castells i el pilar.

Entrada a plaça, calor molta calor, som segons. No obrim diada però tampoc som els últims en actuar. Les fulles de les pinyes del 2,del 3, del 4 i del pilar, tothom sap on va i comença la festa, rock’n’roll.

Primera ronda, el dos de set. Una estructura que hem fet set cops aquest any va pujar fort i es va descarregar sense problemes. La pinya no vam limitar-nos a callar i a treballar sense cap esforç extra. Un castell que l’hem fet nostre després de barallar-nos amb ell durant anys fins que el vam descarregar a la Santa Tecla del 2012.

Van passant els minuts, la calor i la xafogor són asfixiants però són les Cols, és Sant Magí, és part de la màgia de la diada. Arriva la segona ronda, tres de vuit. Ja el vam descarregar a El Catllar sorprenent a tothom amb una execució de llibre, és el pare dels castells i a un pare,se’l respecta. Puja el castell, un xic més nerviòs que el descarregat a El Catllar però ben treballat pel tronc, es descarrega sense patir com fa un any. Ja no tirem d’èpica, som una colla de vuit. Crec que el tres de vuit esdevindrà com la torre de set (guinyo a altres terres castelleres) en un castell marca de la casa. Tenim la meitat de la feina realitzada.

Passa el temps, les escales de la Catedral comencen a tenir clapes, els guiris ja estan amb les paelles, les tapes i la sangria, mentres nosaltres anem a pel Carro gros, només l’hem descarregat una vegada a plaça, si al pare li tenim respecte al quatre més encara, no es quadra bé el primer peu i es baixa. Tornem amb millor mides i puja, un tremolí envaeix el castell, res que no es pugui subsanar amb les hores d’assaig, amb la feina realitzada durant aquests últims mesos, el castell es descarrega, ja tenim clàssica, ho celebrem sona l’Amparito Roca en les nostres gargantes però ens queda fer la clàssica de vuit mida XXL, resta el pilar de sis, la joia de la corona.

Passa la ronda, la calor i el cansanci fan presència, hores de peu, d’aigua ja calenta però tenim un deure moral amb la plaça i amb la Sarita, descarregar el pilar de sis a la plaça de les Cols a Sant Magí. I obrim mans, apareix el panzer d’en Pau que es coloca, l’agafem suaument totes les mans de la pinya, ja està agafat i puja en David i la Mar i allò tira cap amunt com una roca, motxilla d’entrada, la Trini aguanta a son germà, pilar carregat, està fort no sembla que sigui una estructura delicada, motxilla de sortida, anem descarregant l’espadat amb una insolent tranquilitat, ja la tenim, ja és nostra, la clàssica de vuit XXL i tot descarregat, això no ho cantem però si un pis més, només la contínua feina assaig ens podrà portar a folrar quelcom que volem.

Acabem la diada amb tres pilars de cinc, una senyal de força, de treball ben fet, de sentir-se orgullòs de ser-hi de Sant Pere i Sant Pau.

Felicitar a les altres colles de la ciutat per fer sempre aquesta diada tan especial i agafant la frase matalassera, totes quatre colles fem les Cols. Felicitat a la Jove per la seva diada, fent el seu millor Sant Magí de la història, felicitar a Xiquets del Serrallo per descarregar el cinc amb el pilar i animar-los a continuar la feina amb el dos i tot el que tinguin en cartera, i encoratjar a Xiquets de Tarragona a seguir treballant la gamma extra perque només poden fer dos intents descarregats de dos de nou aquells que poden i no són molts els que poden fer-ho.

La processó, quan tens una diada així, és fàcil de soportar-la, amb pilars premi per gent que treballa a l’escola i l’últim pilar, que es fa caminat fins Sant Magí que tanca aquest gloriòs dia. Tot el que passa a la processó, es queda a la processó.

Abans de tancar la paradeta per uns dies, diumenge vam actuar a Cornudella del Montsant amb Brivalls, els fillols de Xiquets de Vila-seca i Xiquets de Reus. Vam descarregar el tres amb l’agulla, el quatre i el tres de set amb estrenes als pisos inferiors.

Com ja sabeu tanquem per vacances fins el dia 30 d’Agost tot pensant que encara ens queda molta tela per tallar: Santa Tecla, el Concurs, Diada de Xiquets de Tarragona, Trobada de Colles del Sud,..

Només queda treballar, fer feina i o folrem tots o no folra ningú.

Joan Morillas

Fotografia Bego Garcia